Presentació:
Inicialment, per donar constància de l’evolució de les meves idees durant el procés d’elaboració de la PAC 1, he adjuntat l'a-map o esquema síntesi del debat en el que vaig participar sobre les relacions entre C-T-S-E.
Posteriorment, i després d’una reflexió sobre la lectura de l’article de Domènech i Tirado (2002) sobre les relacions entre Tecnologia, Ciència i Societat, he volgut construir un mapa conceptual que integri els referents teòrics i models teòrics que han aportat conceptes, idees i visions, al llarg de la història, i que han permès consolidar i definir a l’actualitat la complexitat de les relacions entre aquests tres elements. Volem ressaltar, les aportacions dels diferents models que expliquen aquestes relacions, des d’una perspectiva determinista (tecnològica i social), fins a arribar a centrar-nos en les perspectives holístiques, que adopta en l’actualitat la Psicologia, per tal de poder veure i explicar les complexes i riques relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat.
Finalment, a partir de la lectura del mòdul elaborat per Julio Cabero i les idees construïdes en el debat, vaig elaborar un mapa conceptual més robust sobre les relacions entres C-T-S-E, en el que s’inclouen les aportacions de l’Article de Domènech i Tirado (2002). Aquest darrer mapa conceptual incorpora i justifica la necessitat d’incorporar les noves tecnologies en el camp de l'educació, ja que no podem oblidar que estan presents en la societat actual de la informació i l’objectiu i propòsit de l'educació és formar a ciutadans perquè pugui desenvolupar-se davant de les exigències del nou món globalitzat.
Conclusions:
En l'elaboració de les mini-activitats que conformaven la PAC 1, he realitzat una sèrie d'aprenentatges durant l'estudi de les diferents lectures recomanades que considero que m’han ajudat a enriquir les meves idees inicials sobre les relacions entre C-T-S-E. Concretament, l’article de Domènech, M. i Tirado, F. J. (2002), que he sintetitzat en el MAPA 1, m'ha ajudat a elaborar una idea de la complexitat en la relació entre ciència, tecnologia i societat. M'ha servit per a comprendre com la psicologia ha anat construint aquesta relació des de les diferents disciplines que han contemplat l'estudi d'aquests tres elements, ja sigui per separat o buscant comprendre les seves interaccions. Un aspecte interessant que puc constatar és que les meves idees inicials reflectides en el mapa d’avaluació inicial ja contemplava una complexitat en les relacions entre aquests elements, però la lectura d’aquest article m’ha permès adonar-me i aprofundir en les múltiples interaccions d’aquests elements (Societat, Ciència i Tecnologia) que els fa inseparables i complexament influenciats.
L’elaboració del mapa síntesi 2, ha requerit de la lectura a profunditat del mòdul 1 de l’assignatura i de la incorporació de les múltiples idees que van sorgir del debat. La complexitat en el procés d’elaboració d’aquest mapa va estar en poder incorporar aquesta amalgama d’informació, sense descuidar els elements fonamentals. Aquesta tasca a l’hora ha estat molt enriquidora, malgrat que inicialment estava molt perduda per la quantitat d’informació a gestionar. Però crec que les idees del mòdul i la síntesi del debat m’han ajudat a discernir sobre els elements teòrics que considero importants per tal de reflectir la complexitat de les relacions entre C-T-S-E, així:
En primer lloc, m’agradaria ressaltar la visió transversal de la tecnologia, ja que és un element més del currículum que no soluciona problemes per si sola i, és precisament, des de la interdisciplinareitat i des de la transversalitat amb altres àrees del currículum que pot esdevenir, tant a mestres com a alumnes, com una eina que ajuda a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Creiem que la tecnologia és necessària a l’escola perquè motiva i centra l’atenció dels alumnes en la comprensió dels conceptes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col•laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc.
En segon lloc, voldria comentar les restriccions institucionals que poden sorgir en la implementació de les TIC a l’escola. Per una banda, hem d’ajudar al professorat a anar construint les estratègies i recursos per poder implementar les TIC a l’aula, ja que considerem que han de ser un element motivador i innovador i no s’ha de convertir en un problema afegit al professorat. En aquest sentit, la formació permanent del professorat pot ajudar a dotar-los dels elements bàsics per tal d’assumir els reptes de l’educació actual.
Dintre dels models teòrics que han ajudat a aclarir els fonaments teòrics que justifiquen la incorporació de les noves tecnologies a l’educació, hem d’assenyalar el paper de la psicologia cognitiva, ja que ha ajudat a definir didàctica i teòricament a les TIC com a eina important pel desenvolupament d’aprenentatge significatiu, funcional, per la construcció del coneixement per part de l'alumne i potenciar el treball col•laboratiu.
Com aportació teòrica més enriquidora, les lectures i el debat, m’han permès corroborar que la informació per si mateixa i el simple accés a les tecnologies no canvien la realitat, i m’han ajudat a comprendre que els currículums educatius, en tots els nivells, han de desenvolupar una sèrie d’estratègies específiques i unes habilitats cognitives en els alumnes i mestres que són imprescindibles per a l'ús eficient de les TIC. En aquest sentit l’anomenada alfabetització digital, s’esdevé tan important o més que les infrastructures necessàries per a assegurar l'accés a les TIC.
Finalment, voldria acabar valorant com a positiva la tasca d’elaboració dels mapes conceptuals i l’a-map amb el software cmap. Aprendre a fer servir aquesta eina l’he d’agrair perquè fins ara havia fet servir d’altres processadors per la construcció d’esquemes i mapes i, sense cap dubte considero que és un instrument útil perquè ajuda a organitzar les idees i reflectir clarament les relacions existents entre elles. Tanmateix, la metodologia de construcció de l’a-map, si que ha esta novedosa perquè mai havia fet servir el model d’argumentació de Toulmin i trobo que ha estat un exercici molt enriquidor pel seu valor didàctic i pel seu valor conceptual.
